Eivissa, 15 d’octubre de 2009
Déu n’hi do, quanta informació!
Vertaderament pareix impossible fer-ho tot. Les síntesis, el glossari, l’estudi del cas.... Però ningú havia dit que seria fàcil. D’altra banda, si que hi ha un aspecte que m’agrada molt, que és poder observar un nen dins el context escolar. Esper ésser capaç de veure tots els aspectes relacionats amb la teoria.
També és cert que, si bé tenim moltes “feinetes” per davant, com diu el meu fi gran, tenim la programació amb prou antelació. (ja vorem si el meu context permet dur-ho al dia)
Quan he arribat a classe (tard com sempre) i he vist les notes dels companys del voltant, he pensat que si que condien 45 minuts de classe. Bé, després no ha set tan teòric, encara que la quantitat de conceptes de la introducció de l’assignatura ha set grossíssima: Psicologia, entrevistes, observació, hipòtesis, variables. Quanta intel•ligència em farà falta per transformar tants d’inputs en outputs?
Eivissa, 19 d’octubre de 2009
Avui si que ha set una classe emocionant. Això d’interpretar rols diferents i aprendre a observar les actuacions de la gent a set molt divertit.
Hem fet la classe a una altra aula per poder desenvolupar millor els rols-playins. No érem molts (aquesta classe és la substitució de la del passat dia 8).
A més de conèixer els diferents tipus de pares que podem trobar, autoritaris, democràtics i permissius, hem comentat moltes coses de l’assignatura de Didàctica: el PEC, el currículum i el Pla anual.
Però la temàtica en qüestió eren les entrevistes amb els pares, la llengua que hem d’emprar, la postura corporal, la modulació de la veu, en definitiva, les pautes que hem de seguir.
Bé, ha set una classe molt pràctica i participativa per part dels companys. A més a més molts conceptes es poden aplicar a altres situacions, no només a l’escola, per exemple a una entrevista de treball.
Eivissa, 22 d’0ctubre de 2009
La classe d’avui ha set molt dura, però realment el motiu no era la classe en sí o el contingut, sinó el meu estat d’ànim i físic. Avui al matí ja no tenia prou forces per continuar el dia i aguantar fins a les 20’ooh, assimilant conceptes s’ha fet barda amunt. Per això ha set dura, per que he hagut de fer un gran esforç per a mantindre la concentració i l’atenció.
D’altra banda, la dinàmica de treballar en grup, m’ha ajudat a implicar-me més en l’activitat de la classe, encara que les meves aportacions no han set molt valuoses o de profit. No hagués pogut suportar una classe magistral.
El contingut no era molt difícil, però a vegades costa posar noms més exactes a les coses. Tots sabem que és la memòria, l’atenció, la motivació, etc, però (almenys jo) no que eren processos psicològics bàsics. D’altra banda, també hem debatut la influència de la cultura, la ensenyança i l’entorn social en el desenvolupament. Hem parlat de Vygotsky i de la seva teoria, que dona molta importància a la cultura, encara que reconegui que hi ha factors biològics que també influeixen. (Ja ens havien dit altres professors que Vigotsky sortia per tot)
Eivissa, 29 d’octubre de 2009
Quan he arribat a classe, parlaven del cervell i de la mielinització, les minusvalideses (per sort o per desgràcia ja en tenc de coneixements previs sobre això)
Avui hem tornat a desenvolupar les lectures (en tocaven 2) en grup. Però no he estat amb les mateixes companyes de l’altra dijous.
La temàtica d’avui anava relacionada amb les tres polèmiques que sorgeixen en l’estudi del desenvolupament i de les característiques del mètode científic.
Realment amb l’exemple que tenc a casa pens que es dóna un conjunt de totes les teories, continuïtat-discontinuitat, herència i ambient i que també les primeres experiències poden afectar. És interessant poder avaluar quines habilitats motrius han desenvolupat els meus fills, ara ja se per que escalen per tot, no estan quiets un moment i moltes altres coses.
És curiós, tots actuam com a científics, observam, comprovam, traïm conclusions.
Eivissa, 12 de novembre de 2009
Avui també hem treballat en grup, però en lloc de contestar a les pautes de la lectura, hem preparat nosaltres les preguntes. Havíem de fer un qüestionari tipus test, per desprès “competir” amb els altres grups de la classe. Un grup s’encarrega de fer les preguntes que ha preparat. Dos representants dels altres grups, són els encarregats de respondre. Té el torn el company que primer pica damunt la taula. Ha set divertit. A jo m’ha tocat “competir” amb na Damaris.
Moltes vegades he reflexionat sobre els meus pensaments, he comparat diverses possibilitats per a realitzar una tasca, he estudiat de forma diferent per diversos exàmens, però no sabia que la metacognició fos això.
També he trobat sentit a les rutines que estableix a casa per als meus fills, sabia que eren necessàries, però no sabia que aquestes rutines quotidianes poden ajudar a fer guions que més endavant és convertiran en estratègies de memòria.
Eivissa, 19 de novembre de 2009
Quan he arribat, na Pilar m’ha ensenyat tots els conceptes que havien donat a la primer hora, relatius als aspectes del procés comunicatiu.
Avui tocava la lectura de l’establiment del procés comunicatiu. Per jo ha set molt interessant, per que moltes vegades he analitzat la parla dels meus fills. Com convertien els verbs irregulars en regulars, com parlen de forma india que dic jo, és a dir, sense partícules d’unió, com sorgeixen de sobte un munt de paraules, etc.
A més a més, ha set una classe força emotiva o amb molta càrrega emocional. Hem escoltat i analitzat la parla d’una dóna que pateix afàsia, per un ictus. Era dur vora que no podia dir el nom dels seus nets i notar l’angoixa que això li produïa o l’esforç que feia per poder expressar allò que volia dir.
Eivissa, 26 de novembre de 2009
Segons els meus apunts, avui tocava la lectura de I. Solé, però no estava penjada al moodle. Aleshores hem comentat les pautes per a fer una entrevista i hem fixat en 2 el número mínim d’entrevistes per a l’estudi del cas. Com amb altres situacions, una durada superior a una hora, pot disminuir l’atenció o la participació de les persones intervinents. Hem d’estructurar les entrevistes en blocs, el primer sempre introductori i per “rompre el gel”.
Desprès n’Albert ens ha deixat la resta de la classe per aprofitar el temps com millor ens paregués. Com les meues companyes de grup, na Sara i na Pilar, avui no han pogut venir i jo no tenia material a classe per treballar, he marxat prompte.
Hem canviat les dates d’algunes lectures i hem d’afegir el portafoli de l’assignatura al e-portafoli.
Eivissa, 3 de desembre de 2009
Avui tocava la lectura de na I. Solé que en primer lloc estava preparada per al dijous passat. N’Albert, ja havia fet una síntesi. Així i tot, quan he arribat, les companyes estaven desenvolupant les pautes de lectura en grup. M’he afegit a un grup. Però no ser que passava avui a classe que la concentració brillava per la seva absència. Parlàvem tots entre tots i no hem avançat molt fent les preguntes de la pauta. Finalment, en lloc de llegir les respostes com solíem fer (una representant de cada grup), anàvem contestant d’asseguts.
Encara que la lectura, era precisament de la lectoescriptura, i hem definit conceptes com “bottom up” o “top-down”, hem parlat dels coneixements previs, de l’aprenentatge significatiu (realment, molts conceptes nous per al glossari), també hem recordat molts conceptes ja comentats a classe com trastorns de la parla i l’escriptura (dislàlia, dislèxia, disortografia, hem recordat la sessió on vàrem escoltar la dóna que tenia afàcia per un ictus.
Eivissa, 10 de desembre de 2009
Sorpresa!!!!! Després de buscar als meus companys de classe, he arribat a la sala d’ordinadors i estaven fent un examen. M’he assegut amb na Laura, tots els ordinadors estaven ocupats. Bé era una prova i menys mal que li pogut fer a mitges amb na Laura, per que he pogut comprovar que no tenia els conceptes ben acomodats.
Després hem tornat a l’aula de sempre, a desenvolupar la lectura.
Avui he desenvolupat la pauta de lectura relacionada amb el vincle afectiu amb na Pilar. Hem parlat del vincle afectiu i del prejudici que existeix entorn aquest concepte, que és diu que només es produeix a la infància. Estic totalment d’acord, en que és un prejudici, que el vincle afectiu es per a tota la vida, sempre he pensat que el pares fan falta sempre (pot ser que el meu vincle afectiu familiar sigui molt fort, però sempre he tengut una forta relació amb la família). També hem parlat de com afecta aquest vincle al desenvolupament.
Eivissa, 17 de desembre de 2009
Avui hem fet un examen sobre el temari de les lectures 1 i 2. No vull saber la nota fins arribar a casa. La segona part de la classe ha set molt divertida i ha anat molt be per a descarregar emocions.
Hem hagut d’interpretar papers o expressar diferents emocions com vergonya, alegria, tristor, por, etc a diversos contexts per captar l’atenció de la gent. Hi ha hagut anècdotes molt divertides. Després de fer cada grup el que li tocava ho hem explicat a classe. He rigut molt hem l’activitat de la biblioteca (na Marina ha simulat que es tirava un pet). El meu grup havia de representar ràbia i fins que no hem tret el tema de la infidelitat, no hem pogut captar l’atenció de les persones presents. També hem entrar dins una classe on és dava matemàtiques per videoconferència i hem revolucionat a tota la classe, fins i tot al professor.
Eivissa, 7 de gener de 2010
Avui érem quatre “gats” , bé vuit per a ser més exactes.
Hem repassat la informació del moodle. Hem aclarit dubtes generals i hem escollit el dia per a realitzar la presentació de l’estudi del cas. Ha quedat molt clar que només queden 2 dies de classe ( i molta feina per fer).
Després podíem fer allò que volguéssim i jo he marxat per aprofitar l’ordinador a casa. Avui les meues companyes de grup tampoc han pogut venir, no podia fer feina del treball del cas i tampoc tenia material per acabar síntesis.
Eivissa, 14 de gener de 2010.
Hem repassat en que consistirà l’examen final, hem aclarit dades per entregar treballs i hem establit les dades per a les notes i la revisió.
Després han exposat el treball dos grups, el de na Nieves i el de na Iratxe. La veritat es que tanta teoria es feia una mica pesada. Malauradament, hem pres bona nota de la importància de tenir en compte el temps que utilitzam per a cada part de l’exposició del treball.
D’altra banda, la part pràctica del grup de na Iratxe, ha set divertit, encara que a jo m’hagi tocat desenvolupar el paper de mestra dins una classe que era tremenda, hi havia una diveristat d’alumnes conflictius impressionant, que no he pogut dominar.
Eivissa, 21 de gener de 2010.
Ultima classe de l’assignatura. Quatre exposicions sobre els treballs de l’estudi d’un cas. Entre elles, la del meu grup. Quins nervis!!!!!
M’ha sabut mal, no veure la presentació del primer grup, però no podia arribar més prompte, la dinàmica era divertida (repetir la frase i afegir una paraula cada vegada)
Avui la teoria no ha set tan pesada, i ha servit per a assimilar més conceptes. M’ha agradat molt el nom escollit del grup de na Laura “Baoba” i l’activitat proposada ha set molt divertida, també ha servit per descarregar adrenalina. L’exposició del grup de Juanfran, Lucia i Cristina també m’ha agradat per que les diapositives eren aclaridores. Pel que fa a la dinàmica, el joc utilitzat era molt semblant al nostre.
Bé ens ha tocat a na Sara i a jo (na Pilar no podia venir). Encara que estava nerviosa, no he notat que em tremolàs la veu (crec que és la primer vegada que hem passa). Hem tengut un problema tècnic, no s’havia gravat bé la presentació al “pen” i això ens ha despistat una mica, encara que hem seguit així com hem pogut. (quina pena amb el que nos havia costat sintetitzar la informació en poques paraules a cada diapositiva) Bé ens ha servit per a preparar dos “pens” per a futures presentacions. A més a més crec que ha agradat la nostra manera de presentar el cas, més pràctica que teòrica. Ha set bonic acabar amb l’impressió de que la gent ens ha escoltat per que han respost bé a totes les preguntes que hem fet sobre el nostre nen estudiat.
Fins a una altra ocasió,
Rosa
